Las noticias

Els pagesos exigeixen poder produir i distribuir aliments en condicions

La crisi del coronavirus i les restriccions de les autoritats per frenar el seu contagi han impactat també en el sector de l’agricultura. Sindicats, pagesos i cooperatives exigeixen directrius clares i homogènies per poder produir i distribuir aliments en condicions quan està punt d’arribar tot el producte de primavera. Amb les famílies a casa i sense menjadors escolars, les vendes de fruita i verdura han augmentat, encara que alguns Ajuntaments prohibeixen els mercats setmanals. Els grups de consum han hagut de reinventar-se per continuar repartint les seves cistelles i una part de la producció amb destinació a escoles s’està venent per altres canals. La producció de vi o calçots és la que més està patint.

MÉS INFORMACIÓ

Pel que fa a la producció, el sector està preocupat pel transport de les quadrilles de recol·lectors, per les seves condicions de treball i per si podran arribar dels seus països d’origen els temporers del Magrib o els països de l’Est. Ho explica el responsable de l’Organització d’Unió de Pagesos (UP), Josep Carles Vicente, que recorda que “l’alarma parla de garantir la producció d’alimentació”, però lamenta que “cada administració ho interpreta a la seva manera”.

És el cas dels mercats setmanals o de pagès, que poblacions com Barcelona, Sant Boi, Vic, Vilafranca o Mataró han vetat. “Els afectats són petits productors que viuen de la venda de proximitat; per què ells no poden vendre i els supermercats, sí?”, lamenten Vicente i el responsable de mercats del sindicat, Josep Cuscó, que té el mòbil “ple de trucades de productors”. Els dos reivindiquen el paper del sector en l’alimentació de la població.

Malgrat el tancament d’alguns mercats setmanals, i segons expliquen productors del Baix Llobregat, Penedès o Maresme, a l’àrea de Barcelona la demanda s’ha disparat. Els pagesos afectats per aquests tancaments s’han organitzat amb els que tenen altres canals de venda o venen gairebé a peu d’hort. Ferran Berenguer, responsable del sector Ecològic d’UP, explica que hi ha més venda que mai. “Els grups de consum que utilitzaven equipaments que estan tancats se les han enginyat per repartir; els que tenen local demanen cistelles descomunals, i els productors que tenen botigues estan venent moltíssim”. A Vic, sense mercat setmanal, agricultors com Gerard Bellpuig lamenten que ells sí que han perdut la meitat de les vendes.

Un pagès regant a Viladecavall.sUn pagès regant a Viladecavall.s Cristóbal Castro

A Girona, els agricultors no reporten incidents. Narcís Poch, responsable d’Unió de Pagesos a la demarcació, afirma que temien pels mercats setmanals, per si els deixaven arribar als camps o per l’arribada de productes fitosanitaris, però treballen amb normalitat i la majoria té la producció col·locada: “El consum general de producte fresc s’ha disparat”. Hi ha casos com el d’un agricultor que ven fruita per a escoles i MercaBilbao: “La fruita que havia d’anar a menjadors escolars, s’ha venut tota per a consum general”, assegura Poch.

A Tarragona, la Federació de Cooperatives Agràries (FCAC) assenyala que no hi ha distorsions significatives en l’inici de la cadena alimentària. Centres de producció de les cooperatives i agricultors i ramaders mantenen una activitat “relativament normal”. La FCAC assenyala que “s’han pres mesures preventives per als treballadors de les cooperatives i s’han definit protocols” i que els productors compleixen les recomanacions sanitàries. A les cooperatives arrosseres s’han intensificat els torns per assolir la demanda.

A Lleida es temen els efectes que pugui tenir el coronavirus en la campanya de recollida de la fruita. Afrucat, l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya, ha advertit del “risc” per a la producció d’aquest estiu si es mantenen les restriccions de mobilitat. L’entitat assenyala que la policia està multant vehicles compartits de personal que es desplaça al seu lloc de treball, tenint en compte que només hi pot haver una persona per vehicle. En el sector és habitual el transport col·lectiu i no hi ha alternativa en transport públic. El president de la FCAC, Ramon Sarroca, repassa la situació de normalitat del sector i sintetitza: “Si ens haguessin explicat tot això fa una setmana hauria semblat ciència-ficció”.

El 25% dels calçots, perduts

La pandèmia del coronavirus ha irromput en plena temporada de calçots. Un producte que es consumeix en condicions vetades per l’estat d’alarma: en restaurants o en grans grups de famílies i amics. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls dona per perduda entre un 20% i un 25% de la collita d’aquesta temporada.

El tancament de restaurants pel confinament decretat per les Administracions ha tingut un efecte dòmino per als pagesos, que han topat amb una caiguda sobtada de la demanda quan queda una quarta part de la collita per recollir: es quedarà per arrencar, perquè no hi ha mercat alternatiu on col·locar-la. La Cambra de Comerç de Valls ha fet una crida perquè es consumeixin calçots a casa, aprofitant la qualitat que ofereix el producte fresc.

El missatge de Twitter que va salvar una venda de xais

El tancament dels restaurants provocat pel coronavirus afecta ramaders de petites explotacions que venen els seus animals a restaurants i turisme de cap de setmana. Aquesta situació la va denunciar a Twitter Toti, un pastor d’ovelles de 41 anys de la Vall de Camprodon. “L’hòstia que vindrà serà contundent. En un moment de molta venda de xais els nostres canals de comercialització han tancat”, va escriure dilluns. I “la màgia del tuister”, va fer la resta. Desenes de particulars i cooperatives li van respondre. Dimecres informava que havia aconseguit mantenir l’activitat d’“una setmana normal”. Les expectatives per a aquest pastor que fins fa tres anys no tenia mòbil i es passa dies sense veure ningú des de les bucòliques pastures de Rocabruna, milloren.

Contrastava amb la duresa del missatge: “A causa del confinament els nostres canals de comercialització han caigut”. Una infinitat de tuitaires va començar a demanar el llistat de preus, destinacions on podia arribar el repartiment i fer comandes. Toti serveix a una carnisseria de Vilallonga de Ter que treballa amb restaurants de la comarca oferint producte del territori de qualitat. El repte d’aquest pastor que té uns 400 caps és treure entre 50 i 70 xais al mes.

Leave a Reply